Tot va començar un 19 d’Agost

Tot va començar un 19 d’Agost de 1980. Llavors encara no sabies que tindries aquells cabells rossets amb rínxols, aquelles ulleretes rodones de pasta sobre unes galtes formoses, ni els minúsculs peuets de xinesa que tants cop et farien entrebancar i caure.
Ara ja has menjat 26 pastissos tarragonins de llimona, com diuen els pares: “ ja no ets una petarrufa que cabia en dues mans, t’has fet grandota” i ets tota una metgessa amb les teves orelletes foradades!

Quan xarrupaves el biberó no sabies que la vida no és fàcil, que topem amb molts accidents i dificultats: Poc imaginaves que t’obriries la barbeta, que la teva espatlla marxaria de lloc o que el teu germanot et percudiria el cap amb un martell de plàstic o que et ruixaria una nit amb insecticida... per tot això i altres coses vas decidir que n’estaves farta a estones!

Vas cercar ajut i vas trobar un confident; el llençolet, que t’ha mimat, guarit i protegit fins el dia d’avui. Un estiu, en un bus cap a Roma vas però pensar que algú podria substituir el rol d’aquest: En un paperet vas escriure’m que el noi de davant t’agradava i que hi iniciés conversa... mira com ha acabat tot plegat. De tot cor confio que hi trobis refugi com amb el teu llençolet, refugi per riure, per jugar, per barallar-te, per plorar, per guarir-te i consolar-te, per refrescar-te i escalfar-te.

Exactament un any abans que tu l’Albert va començar el seu camí al mateix hospital de la mateixa ciutat. Ell va tirar pel dret i tu vas fregar i fregar els meandres i els colzes de la medicina. Vau buscar-vos i us va costar trobar-vos. Encara avui treballeu separats. Demà però els vostres camins seran un i la convergència de destins anirà unint-se assimptòticament.

Que simplifiqueu a la mínima expressió la vostra existència. Concentreu-vos en les coses realment importants. I aprofiteu les petites sensacions; totes les olors, sabors, música i colors amb mirada atenta. Sentiu, viviu, agraïu cada dia que neixi, que el temps que compartiu aturi el temps i que gaudiu d’estimar-vos fins als vostres darrers dies.


Pere-Àngel Huguet Feixa
28-07-2007