Crònica d’estiu

A vegades no tinc temps de veure el rodamón caminant sobre els camals dels pantalons, tampoc cel i mar fusionats en una tempesta, no veig els pits turgents de les múltiples embarassades que gaudeixen de l’aigua i del sol amb ventres bombejats en platges i piscines. Ja no em sobta ni l’esfereïdora imatge d’abans d’ahir: en el incendi d’un pis de Rambla de Poblenou, els veïns del pis inferior observaven el fum del pis superior amb mocadors a la boca, recolzats sobre la barana del balcó fumant cigarretes. No recordo ni les llàgrimes d’una dona a la vorera abraçada per un familiar.  Tampoc m’he fixat en la mare que observa les seves filles de rínxols daurats en bicicleta, les observa d’esquena al mar amb una llauna de cervesa al costat i un cigarreta a l’altra mà. Ja ha passat el temps d’anar a cercar l’aigua a la font.