Un dia normal.

4h40 Em desvetllo amb gana. 20 min abans de l’hora fixada al maleït despertador mòbil; ja no queden bols. El rentaplats està ple. Agafo un plat fondo i menjo la sopa de cereals i un iogurt. 4h50 No hi ha res més a la nevera. Ahir no vaig desfer la maleta del cap de setmana, 3 camises i corbates han de fer fora el banyador i samarretes casual wear. Com pot ser tant difícil plegar les camises?, han quedat de tal manera que difícilment es nota el planxat al que les vaig sotmetre.
5h05 Abans d’entrar a la dutxa faig la trentena de flexions obeint a la meva entrenadora: cada dia miro de fer-les més a poc a poc. 5h20 No m’afaito. Mentre el maleït desodorant assassí d’aixelles de camisa s’eixuga em rento les dents. 5h30 Endreço roba bruta, estiro el llençol i em vesteixo. 5h50 El mòbil torna a sonar, és el last call per sortir de casa. Al rebedor faig inventari: mòbils, pc, bitllets de tren, claus, xecs, cartera..... cartera? Cartera?! CARTERA!!!! 5h55 No la trobo, la cerco a la tauleta de nit, a la cuina i al menjador. Desfaig la maleta i la motxilla sense èxit. On pot ser? La panxa comença a regirar-se. Com puc sobreviure 3 dies sense targes ni calerons ni DNI? Cert tinc els xecs i el passaport... però no mola! Pagar a crèdit em va molt millor ara mateix! La dec haver oblidat al despatx... o al cotxe! Decideixo fer una cursa desesperada fins al pàrquing. I la trobo sobre “la place du mort”.*
6h00 Pujo, la panxa regirada m’obliga a passar pel servei, torno a endreçar-ho tot i corro cap al tramvia. 6h10 La màquina no m’accepta una de les monedes de 50cèntims i no goso pujar sense bitllet. Mentre rasco la moneda encara arriba el tram i no goso pujar-hi per por a la multa. Per fi l’accepta i espero avorrit el següent tramvia. 6h15 Encara vaig bé de temps tinc 15min abans la sortida del puntual tren. Miro la reserva i m’adono que m’he equivocat d’hora! El tren surt 30min més tard del que imaginava!!! El primer que penso és que hauria pogut dormir més. 6h25 Un cop arribat a la estaci¬ó m’adono que he oblidat de validar el tiquet de tram que tant m’ha costat comprar i em dirigeixo a la sala d’espera del viatjants freqüents, la màquina expenedora em dona un got amb gust de xocolata i respiro al sofà. 6h30 Poso de nou el despertador per no perdre el tren i em dedico a treballar una estona. 6h45 Arribada l’hora, l’andana plena de gent em fa mala espina. On és el TGV? Anuncien retard per megafonia, a cada missatge la massa tanca la comunicació amb un sospir. Acaben anul•lant-lo i ens fan pujar al següent 30min més tard. Sort que m’he endut un llibre de contes. 7h20 El tren és còmode i hi ha silenci. Només el revisor en passar desperta la gent mig adormida. Li dono el bitllet i em comunica gentilment que el bitllet que disposo no és d’avui que és tracta d’un tren de fa tres dies!!!!!!! Com pot ser? Fa tres dies també estava de viatge i dins un altre tren i en una altra direcció, concloc que efectivament vaig equivocar-me en fer la reserva. 7h40 El revisor s’apiada de mi i em valida però el bitllet. 8h15 Truco a l’agència per mirar de trobar un bitllet de tornada. Em diuen que he de registrar tota demanda a través del PC. Acabo comprant un bitllet pel meu compte a la SNCF i per telèfon. Un bitllet, que acabada la llarga jornada laboral, em farà arribar a casa a les 23h00 en un tren que s’ha vist retardat 50min pel suïcidi d’un home que tal dia com ahir va escriure una crònica com aquesta.


place du mort: així anomenen els francesos a la plaça que ocupa el copilot.