La roba està estesa, el cordill de set metres sosté petites peces que freguen les totxanes de la vella fàbrica. Surt fum d’una de les finestres trencades. Una nena mira distretament com una altra defeca en un racó del solar, els altres nens juguen. A la vorera les mares parlen tranquil•les, somriuen. Tenen panxes rebotides, donades pels parts. La neu no ha arribat.
A menys de 50 passes, a la Diagonal el soroll comença. Comparsa, música, colors i caravanes comencen a arribar. Els tres peluts ros, blanc i negre provoquen ja llargues cues de nens. Tenen els ulls brillants i oberts, confien que ses majestats correspondran als seus bons actes anuals. No fa fred, la neu no ha arribat.
Al semàfor una àvia es torç el peu però el seu marit reté la caiguda. Caminen fosos en un, les seves cares gastades estan esfereïdes. Sort que no ha nevat.
Mentrestant Isabel ha arribat al món. Parlo amb el pare qui em recomana fervorosament d’assistir al part quan m’arribi el dia. Confessa que entrant a l’hospital és un, sortint-ne un altre. Ni a l’anada ni a la tornada els ha nevat.
Després de jugar al solar surten els quatre tapets guiats per una nena. Omplen de vent bosses de plàstic buides tot giravoltant. Vagi on vagi la nena, els petits instintivament no se’n separen més d’un metre. Ha arribat el moment de la seva visita als mags. Amb un somriure obert, amb una excitació controlada, per ells i per un dia, neva.
Bon any nou.
Pere Huguet
07-gener / 07
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire