Crònica de platja

Coneixeu els globus de mil colors plens de gas que no pararien mai de pujar? Tossuts reptant el fred i els vents fan tots els esforços fer seguir la seva trajectòria natural... a Frankfurt vaig veure un d’aquests globus. Va quedar atrapat en un túnel de metro on cada comboi que passava se l’enduia d’estació en estació amb violència.
Porto 4 mesos de cursa pel túnel. Amb uns objectius clars però no trobant la xemeneia a la primera. Per fi, poc a poc començo a reposar. Fa uns dies que vaig a la platja, de vegades, entre crits, s’escolta el soroll del mar :
“Agua, cola, servesa, fanta, fresca!”
“aghhh!!!! L’aigua està gelada!”
“hola! masage??”
“no me tires arena idiota!!”
“joselito!!!!!!! Te he dicho que no te ensuciaras de arena!!!!!!”
“ho sento per la pilotada!!”
“cómo cuesta liar un porro en la playa, oye, no has traído las cervezas?”
“Agua, cola, servesa, fanta, fresca!” (m’encanta l’entonació índia de la darrera paraula.)
“em poses crema?”
“joselito!!!!!!!!!!!!!! No te acerques al agua!”
“antes había tíos buenos en esta playa!?!”
“no encuentro el móbil! I el mecheru??”
“joselito!!!!!!!!!!!!!! Por quinta vez! Nos vamos!!!
“ayúdame a poner bien la toalla”
“riiiiiinggg!!!! Sí!! Me oyes???!!! Dónde estás???!!! Ven! Ven a la playa! Se está super, super bien sabes? Sí , sí super guay saaaaes?”
“Agua, cola, servesa, fanta, fresca!”
“masahe?”