No és fàcil demanar una cervesa a la barra d’un bar.

Una nit dissabte a finals de tardor. Alguns núvols immòbils, poca llum que els travessa. Les sabates ressonen contra els llambordins del barri de St Jean.
Trobar un bar amb força gent costa una bona passejada, obrir llavors la porta és complicat, trobar un seient és impossible i trobar-lo per veure els quatre angles del televisor necessita un miracle o estratègia. Mentre em trec els guants, bufanda, abric i jersei reflexiono i opto pel segon; els miracles més val malgastar-los en coses més importants. Decideixo apropar-me a un got mig buit; l’individu assegut en un tamboret a la barra està ben situat davant la pantalla. Creuo els dits perquè ja no tingui més set. Xerrem en anglès. No sap si el partit és de la copa d’Europa o de la lliga espanyola, bon senyal. En poca estona diu a la cambrera també anglesa que es retira! Li demano si puc ocupar la seva plaça i me la cedeix.
El partit ha començat. No recordo què és una pinta o une demie. Demano cervesa de marca i així evito el contratemps. La cambrera anglesa no m’entén. Repeteixo, obeeix i em torna malament el canvi i ho ignoro voluntàriament. El bar es va omplint, la porta s’obra i es tanca, entra corrent d’aire. La gent passa darrera meu i colpeja la pota del tamboret. A la segona part, l’esquena comença a fer-me mal i no sé on posar les cames. Mantenir l’estabilitat damunt l’alta cadira sostenint alhora la bossa i roba d’abric esgota. Estic situat al tros de barra de fusta que bascula permetent l’entrada i sortida als cambrers al seu passadís angoixant. Els anar i venir m’ajuden a estirar les cames. Com es fa per anar al servei sense perdre el preuat seient ni la cervesa? Més tard aprenc com es fa per anar a fer una cigarreta a la rasca quan el company del costat em demana si us plau de guardar-li tot. La gent em mira i jo no sé on mirar. Jo també els miro, em fixo en ells, en si toquen el got permanentment, en si recolzen els dos braços, en si cerquen carn tendra, en les llengües que parlen... Una cinquena part del lionesos està interessada pel match, parlen del proper Lyon-Marseille. Què difícil és demanar una cervesa tot sol en una barra de bar encara que el Barça guanyi 2-0 al major rival. Què agradable és quan sóc amb ella.


Pere-Angel Huguet Feixa

14-12-2008