Les arribades a llocs desconeguts a fosca nit m’han semblat sempre un retorn als jocs d’infants. La tendència d’avui però, és de divertir-se cada vegada menys de manera que en breu ens serà impossible retrobar el forn de pa al costat de casa sense GPS. De moment segueixo essent dels que condueix perillosament amb els itineraris impresos o els plànols sobre el volant...
Immediatament després de l’aterratge va començar la 1a etapa de la Gimcana amb la recerca de l’oficina de lloguer de cotxes. Després d’un breu passeig en minibus em donen el vehicle, com que comença a ser tard (20h) decideixo trucar a l’hotel per confirmar la meva arribada. Em comuniquen que a recepció ja no hi haurà ningú; comença la segona etapa: Em faciliten un codi d’accés a l’hotel, em diuen que al hall cerqui els telèfons, n’hi haurà un de vermell i al darrera d’una paret un de blanc, és en el blanc en el que he de parar més atenció ja que sota d’aquest, al mur, hi trobaré una porteta camuflada d’un parell de pams, darrera d’aquesta hi trobaré una caixa forta encastada el codi de la qual em reciten i dins, hi trobaré el tresor d’un sobre al meu nom amb la clau de la meravellosa cambra 103. Després d’uns quants malabarismes amb els plànols tot conduint vaig arribar a destí, vaig trobar la clau i vaig descarregar l’equipatge. Sort que vaig recordar de demanar a la senyoreta el codi d’accés al pàrking de l’hotel!
16-Març-2008
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire